Passa al contingut principal












ANÀLISI LEXICOMÈTRIC

Per desenvolupar l’anàlisi lexicomètric he escollit les diverses reaccions per part de diferents mitjans els dies després de la detenció de Tamara Carrasco, veïna de Viladecans i membre dels CDR que van participar en els talls de carreteres i aixecament de peatges.
Per fer l’anàlisi he escollit fins a 5 diaris propers al sobiranisme català i uns altres 5 diaris d’àmbit estatal allunyats dels postulats sobiranistes.
Les notícies, totes publicades entre el 10 i l’11 d’abril relaten les diferents circumstàncies i les conseqüències de la detenció de l’activista. Els enllaços a les notícies són els següents:








En les dues anàlisis realitzades la paraula més repetida és CDR, i entre les primeres posicions apareix el nom de la detinguda i algunes dades que es repeteixen com Viladecans (la població on resideix) o Guàrdia Civil. Aquests mots formen part de l’explicació més funcional dels fets.
Hem de filar una mica més prim per començar a trobar aspectes que influeixen en la interpretació de la notícia. Destaca que per part de la premsa estatal es repeteix fins a 11 vegades el nom de Pablo Iglesias i 8 vegades la formació Guanyem. Es dedueix la intenció de relacionar a la detinguda amb el partit polític Podemos. Aquests mots desapareixen de la premsa sobiranista perquè la relació de Tamara Carrasco amb Guanyem o Podemos té menys pes en la interpretació del conflicte català.

Rebelión o terrorismo es repeteixen fins a 8 vegades a la premsa estatal, que mira de mostrar una imatge de conflicte violent al carrer i ho complementa amb l’aparició entre 3 i 4 vegades de mots com sabotajes, agitación i borroka.
A la premsa sobiranista desapareixen la majoria d’aquests mots i només resisteix el mot terrorisme, sempre però més relacionat amb l’exageració de l’acusació del jutge que no pas amb el conflicte al carrer. Fiscal i fiscalia apareixen 6 i 7 vegades respectivament, en una interpretació més centrada en les conseqüències per la detinguda, amb altres mots freqüents com dona, acusada i operació (5 vegades cadascuna).

La interpretació que se’n fa des dels mitjans estatals més allunyats de les posicions sobiranistes està relacionada amb la necessitat d’oferir una imatge de tensió i violència al carrer. S'arriba a utilitzar en tres ocasions el terme comando, tradicionalment relacionat amb els grups terroristes. A més, en clau de política espanyola, es relaciona aquesta inestabilitat amb Pablo Iglesias i Podemos, ja que és premsa allunyada també de la línia ideològica d’aquest partit.
En canvi, des dels mitjans sobiranistes, l’explicació se centra més en les conseqüències que la detenció podria tenir per Tamara Carrasco. Es mostra una imatge més propera i més humana de la detinguda.

M’ha sobtat sobretot la interpretació que en fan els mitjans estatals respecte del paper de Pablo Iglesias en aquestes notícies. No només existeix la diferència d’interpretació que farà un lector, sinó que el mateix mitjà interpreta els fets en clau diferent. L’aparició repetida de Pablo Iglesias en l’anàlisi de la premsa estatal només es pot explicar en clau de política estatal, i la prova és que desapareix completament a la premsa sobiranista.

Fins aviat,
Marcos Robles

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Bona nit, Mentre anem avançant amb les lectures vaig fent proves i publicant algunes cosetes al blog. Tot és nou per a mi, per tant vaig aprenent a la vegada que experimento. Avui faig aquesta entrada al meu blog des del meu telèfon mòbil. Aprofito així per mostrar-vos la meva feina, que va estar molt present als mitjans de comunicació fa uns mesos, però que gairebé ningú coneix molt bé. Sóc estibador del port de Barcelona, concretament sóc gruista, i avui he gravat un video d'una operativa desde la meva perspectiva per compartir en aquest blog. El que es veu al video és la càrrega de dos contenidors a una bodega des de la perspectiva del gruista a uns 50 metres d'alçada. Fins aviat
3 comentaris
Més informació
Poc a poc vaig avançant en la idea del que ha de ser aquest blog. La intenció és convertir aquest blog en un espai per compartir amb vosaltres alguns documents audiovisuals (documentals, pel·lícules, podcasts) relacionats d'alguna manera amb l'assignatura d'escriptures hipertextuals. E l primer documental que vull compartir és In the same boat (2016), de Pere Portabella.  El documental reflexiona a través de les veus de personatges com el filòsof Zygmunt Baumann o l'expresident uruguaià José Mújica, com la globalització afecta a les societats. Si bé sembla que la temàtica està allunyada de la nostra assignatura, durant el documental, d'uns 70 minuts, sobrevola la idea de la dificultat de les societats per assumir els canvis tecnològics i les seves conseqüències. Vaig arribar a aquest documental a través de la lectura del llibre de Carles Capdevila, Entendre el mon (2017). Una de les entrevistes és a Zygmunt Baumann, que em va fer sentir curiositat r
4 comentaris
Més informació
Una de les primeres experiències per superar l'estructura lineal de la narrativa va ser la publicació de Rayuela l'any 1963, de l'argentí Júlio Cortázar. La novel·la es pot llegir de múltiples formes, en diferents ordres. A partir de la idea de Rayuela, aprofito per compartir un programa de ràdio que considero una petita joia, es diu "La milana bonita". El programa s'emet a una radio local de Valladolid i es tracta d'un monogràfic d'uns 90 minuts sobre grans obres de la literatura universal. Fa bastants anys que comparteixen els seus programes en format de podcast a plataformes com ivoox. Comparteixo amb vosaltres l'enllaç del programa sobre Rayuela ubicat a la plataforma ivoox. https://www.google.es/amp/s/lamilanabonita.com/2010/11/22/rayuela-de-julio-cortazar/amp/ Gràcies i espero que el gaudiu.
3 comentaris
Més informació